"L'entrevista" de Natàlia Ginzburg

Temporada estable de Teatre Radiofònic
Date: 30 de Noviembre de 2019 15:00 - 16:30

Natàlia Levi neix a Palerm, a l’illa de Sicília, el 1916. Filla de Giuseppe Levi, d’origen jueu, i de Lidia Tanzi, catòlica, rep una criança i educació basades en l’ateïsme. Passa la majoria de la seva joventut a Torí, on el seu pare, un biòleg estudiós de l’anatomia microscòpica, exerceix de professor a la Universitat. La seva llar es converteix en un lloc de pas habitual d’intel·lectuals, activistes i industrials convidats pels seus pares.

Amb només 17 anys, publica el seu primer relat a la ‘Revista Solaria’ sota el títol de ‘I bambini’. El 1938, es casa amb Leone Ginzburg, de qui n’adopta el cognom legal i artístic, i que és el pare dels seus tres fills. El 1941, tot i que Natàlia viu relativament lliure d’atacs a la seva persona a causa del seu origen; degut a les activitats antifeixistes de Leone; ella, el seu marit i els seus fills es veuen obligats a un exili interior a un petit poble deprimit del sur d’Itàlia. El 1942, durant el període més antisemita de l’Itàlia feixista, publica la seva primera novel·la, La strada che va in città’ , sota el pseudònim d’Alessandra Tornimparte. Com a opositors del règim de Mussolini, el 1943, Natàlia i Leone viatgen en secret a Roma per tal de publicar un diari antifeixista. Allà, però, Leone és arrestat, enviat a presó i greument torturat fins a la mort el 1944. El 1947, apareix la seva segona novel·la, ‘È stato così’ . A banda, escriu també nombrosos assaigs literaris que giren al voltant de la seva experiència durant la guerra i la del seu marit, la seva identificació amb la seva identitat jueva, i la reflexió profunda sobre qüestions relacionades amb la guerra i l'Holocaust.

El 1950, Natàlia torna a contraure matrimoni, ara amb un estudiós de la literatura anglesa, Gabriele Baldini, amb qui s’instal·la a Roma. D’ençà d’aleshores, la seva activitat literària va en augment i inicia el seu període més prolífic amb novel·les com ara ‘Tutti i nostri ieri’ (1952), ‘Valentino’ (1957), ‘La voci della sera’ (1961), Lessico famigliare’ (1963), ‘Caro Michele’ (1973), o ‘Famiglia’ (1977) ; i guions teatrals com ‘Ti ho sposato per allegria’ (1968), ‘Paese di mare’ (1971), o ‘L'intervista’ , el guió que avui posem en antena.

Com molts altres prominents antifeixistes, durant un temps va ser membre del Partit Comunista Itàlia, i fou elegida membre del Parlament com a candidata independent el 1983. Natàlia Ginzburg mor a Roma el 1991 a l’edat de 75 anys.

 

La traducció catalana de ‘L’entrevista’ és obra de l’escriptor barceloní Ignasi Roda i Fàbregas. Marc Roura, un jove periodista, arriba per entrevistar a en Joan Turull, un important estudiós per qui sent una gran admiració. Però en Joan no és a casa, i el jove periodista estableix conversa amb Laia Pijoan i Anna Turull, parella i filla d’en Joan,respectivament. Al cap de poc més d’un any, l’escena es repeteix: de nou l’entrevista perduda, i de nou entre Marc i Laia neix un intercanvi senzill i una intimitat que barreja somnis oblidats amb esperances, relacions trencades amb d’altres que prosperen, il·lusions i decepcions, èxits i pèrdues, amor i odi; és a dir: la vida. Gairebé deu anys més tard, Marc, que ja ha deixat el periodisme i ha perdut tot l’interès per entrevistar en Joan, torna a visitar Laia. En Joan, retirat de la vida pública a causa d’una profunda crisi depressiva, és a casa.

 

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 2005, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Rosa Aguado en Laia Pijoan, Glòria Salvador en Anna Turull, Joan Salvador en Marc Roura, i Margarida Fabregat en la Senyora Maria. El Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

 

Curiosidades

  • Sabíeu que ...?

    En 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión consideró que siete textos de Federico García Lorca eran 'no radiables'; y que dicha prohibición no se levantó hasta 1977. Entre los textos prohibidos, se encuentra el triángulo dorado de Lorca formado per 'Yerma', 'Bodas de sangre' y 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabía que ...?

    Para simular el efecto sonoro del tic-tac de un reloj, podemos conseguirlo si hacemos rodar un lápiz entre las manos con un anillo en uno de los dedos.

  • Sabía que ...?

    Para simular el efecto sonoro de una ducha, se puede conseguir vertiendo lentamente un paquete de arroz en un recipiente de plástico.

  • Sabía que ...?

    "Taxi Key", la popular serie dramática de Radio Barcelona que protagonizaron Ricardo Palmerola e Isidre Sola, comenzó a emitirse en 1948 y estuvo en antena hasta entrada la década de los 70.
  • Sabía que ...?

    Orson Welles fundó el "The Mercury Theatre on the Air" en Julio de 1938, conjuntamente con John Houseman, como compañia para representar los guiones de radioteatro que él mismo adaptaba.
  • Sabía que ...?

    Los primeros radioteatros, emitidos a comienzos de la década de 1920, eran obras de teatro que se representaban en un escenario convencional a las que se les superponía la voz de un narrador que era el encargado de explicar a través de la radio todo aquello que no se apreciaba con el oido.

AVISO: Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros con la finalidad de mejorar nuestros servicios y la experiencia de navegación.

Si continua navegando, accepta de manera explícita el uso de cookies. Puede obtener más información consultando nuestra Política de cookies.

Entendido