"Cinco minutos antes" (Primera part) de Aldo de Benedetti

Temporada estable de Teatre Radiofònic
Date: 17 de Noviembre de 2019 00:00 - 01:00

Benedetti, nascut a Roma el 1892, és autor d’una vintena d’obres teatrals i gairebé un centenar de guions de cinema i televisió. Els seus inicis com a dramaturg daten de finals de la dècada de 1920, quan comença a escriure comèdies lleugeres que adquireixen certa notorietat i popularitat tant al seu país com a l’estranger. D’aquesta èpocaa, destaquen, per exemple, títols com ‘La rendició de Tití’ (1931), ‘No et reconec’ (1932), ‘Milícia territorial’ (1933), ‘L’home somrient’ (1935), o ‘Dues dotzenes de roses roges’ (1936).

D’ençà del 1938 però, després de la promulgació de les lleis racials a Itàlia, i fins a finals de la Segona Guerra Mundial, el seu origen jueu li impedeix poder signar les seves obres amb el seu propi nom, i és en aquest període que intensifica la seva producció de guions televisius.

Un cop acabada la guerra, reprèn la producció teatral amb una producció dramàtica englobada en el que s’anomena el Neorrealisme Italià, un moviment narratiu i cinematogràfic sorgit a partir de 1945 amb l’objectiu de mostrar les condicions socials autèntiques i humanes de la població i deixar de banda l’estil històric i musical que havia imposat el règim feixista italià. A aquesta època pertanyen títols com ‘Sóc un viu’ (1945), ‘L’armariet xinès’ (1947), ‘Els últims cinc minuts’ (1951), ‘Bona nit, Patrícia’ (1956), o ‘El llibertí’ (1959); aquesta darrera portada a l’escenari del Teatre Romea per Joan Capri. Benedetti mor el 1970 després de suïcidar-se a causa d’una profunda depressió sobrevinguda els darrers anys de la seva vida.

 

Cinco minutos antes’ , l’obra que avui posem en antena, és una comèdia en tres actes que tés com a protagonistes Renata i Carlos, una dona independent i un empresari que, cadascun per la seva banda, cerquen un apartament de lloguer a Roma. La casualitat fa que tots dos coincideixin en triar el mateix habitatge per viure-hi; i com que cap dels dos cedeix, finalment arriben a un acord per viure junts. Però aquest tipus d’acords mai són perfectes i els conflictes comencen a aparèixer aviat.

 

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l’any 2006, segons l’adaptació de Joan Rodón, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Renata, Rosa Aguado en Isabela, Sergi Cebrián en Felipe, Joan Salvador en Carlos, Joana Palau en Valeria, Josep Maria Casanovas en el Compositor, Margarida Fabregat en la Escritora, Joaquim Vidal en el Chófer i el Criat. La narració és de Josep Lucas, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.

 

Curiosidades

  • Sabía que ...?

    Los primeros radioteatros, emitidos a comienzos de la década de 1920, eran obras de teatro que se representaban en un escenario convencional a las que se les superponía la voz de un narrador que era el encargado de explicar a través de la radio todo aquello que no se apreciaba con el oido.

  • Sabíeu que ...?

    En 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión consideró que siete textos de Federico García Lorca eran 'no radiables'; y que dicha prohibición no se levantó hasta 1977. Entre los textos prohibidos, se encuentra el triángulo dorado de Lorca formado per 'Yerma', 'Bodas de sangre' y 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabía que ...?

    Para simular el efecto sonoro del tic-tac de un reloj, podemos conseguirlo si hacemos rodar un lápiz entre las manos con un anillo en uno de los dedos.

  • Sabía que ...?

    "Taxi Key", la popular serie dramática de Radio Barcelona que protagonizaron Ricardo Palmerola e Isidre Sola, comenzó a emitirse en 1948 y estuvo en antena hasta entrada la década de los 70.
  • Sabía que ...?

    Para simular el efecto sonoro de una ducha, se puede conseguir vertiendo lentamente un paquete de arroz en un recipiente de plástico.

  • Sabía que ...?

    Orson Welles fundó el "The Mercury Theatre on the Air" en Julio de 1938, conjuntamente con John Houseman, como compañia para representar los guiones de radioteatro que él mismo adaptaba.

AVISO: Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros con la finalidad de mejorar nuestros servicios y la experiencia de navegación.

Si continua navegando, accepta de manera explícita el uso de cookies. Puede obtener más información consultando nuestra Política de cookies.

Entendido