Ràdio Municipal de Terrassa

  • El Quadre de Veus de Radioteatre en el programa especial del 20e aniversari de la 95.2 Ràdio

    Coincidint amb els 20 anys de la Ràdio Municipal, la setmana del 26 de febrer al 2 de març de 2018, la ràdio ha sortit al carrer. En un programa especial conduït per Mariona Tomàs, cada tarda de 17 a 19h, s'han recordat els diferents programes que al llarg de tot aquest temps han passat per les ones.

    El Quadre de Veus de Radioteatre ha participat en aquesta programació especial en l'emissió feta el dimecres 28 de febrer des de la Sala del Centenari de l'Estadi Olímpic de Terrassa. Joan Garrigó, Toni Garrich, Joan Borràs i Jaume Sellarès han compartit tertúlia amb Mariona Tomàs per parlar de diferents aspectes del Radioteatre.

     

     

  • Si us heu perdut alguna de les representacions del Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio o, simplement, voleu tornar a escoltar-les, podeu recuperar-les mitjançant els podcasts.

     

     

     

  • Senyores, senyors, benvinguts a una nova temporada estable de Teatre Radiofònic

    Amb il·lusions renovades i amb l'afany de continuar gaudint de la tasca a favor de la cultura teatral i la seva presència al mitjà de la ràdio, encetem una nova temporada de Teatre Radiofònic. I ho fem amb novetats importants. La més destacable és la periodicitat setmanal que adquireix el nostre espai d'ençá d'aquesta temporada, amb una programació que combinarà les noves produccions amb les reposicions de les audicions que conformen l'arxiu sonor dels darrers trenta anys d'activitat del Quadre de Veus de Radioteatre.

    Durant els més de seixanta anys d'història, el Quadre de Veus de Radioteatre ha representat un gran nombre d'obres a través de les ones hertzianes, primer a la desapareguda Ràdio Terrassa, i des de fa ja cinc temporades a les ones de la 95.2 Ràdio.

    Al llarg de tots aquests anys d'història, el nostre Quadre de Veus ha anat evolucionant de manera constant, i s'han anat produïnt nombrosos canvis en tots els aspectes, tant pel que fa a la vessant purament tècnica, artística  i, sobretot, humana.

    En una primera etapa, des de l'any 1947 quan es va formar el primer Quadre de Veus estable fins a finals de la dècada de 1960, i degut a les limitacions tècniques de l'època, les obres eren representades en rigurós directe. No obstant, d'ençà de la represa de l'activitat a la dècada de 1980, el Teatre Radiofònic començà a emetre's de forma enregistrada. Això, ha permès que, avui, l'arxiu sonor del Quadre de Veus de Radioteatre dels darrers trenta anys, compti amb gairebé un parell de centenars d'obres enregistrades.

    Pel que fa a la vessant artística, sempre hem enfocat la nostra tasca des d'una doble perspectiva. D'una banda, la pluralitat a l'hora d'escollir les peces teatrals que posem a l'abast de la nostra audiència, ens permet arribar a un ampli ventall de públic amb unes o altres preferències, ja siguin per un o altre autor, estil o gènere determinat, sense oblidar, però, la voluntat i el màxim interès per crear un producte final de qualitat que permeti engrescar els nostres seguidors i fer-los gaudir de les audicions que posem en antena.

    No cal dir que la peça més important de tot aquest trencaclosques són, però, els recursos humans, que han permès fer arribar el teatre a través de les ones de ràdio fins als nostres seguidors. Moltes són les veus que han format part del Quadre de Veus durant tota la nostra trajectòria i fins als nostres dies. Algunes d'aquestes veus, malauradament ja no són entre nosaltres, i d'altres han evolucionat envers altres camins. Però totes elles ens han deixat la seva empremta i han permès que una associació d'afeccionats al teatre, la lectura i la ràdio, encara avui continuïn seduïts per un gènere artístic minoritari que fa cinquanta anys era motiu de reunió obligada a totes les llars familiars.

    Serveixi doncs, aquesta iniciativa de recuperar i posar novament en antena el nostre arxiu sonor, no només per gaudir de l'espectacle teatral i radiofònic pel que està concebut, sinó també per recordar i retre homenatge a tots aquells qui al llarg de la nostra història han format part del nostre Quadre de Veus i que, per un o altre motiu, ja no en formen part.

    Us convidem doncs, un cop més, a que gaudiu del teatre sense sortir de casa i sense passar per taquilla. Trieu la vostra butaca preferida, tanqueu els ulls, imagineu el vostre propi escenari i deixeu-vos encisar per l'emoció del Teatre Radiofònic.

     

     

     

  • Els orígens del radioteatre a la ciutat de Terrassa es remunten a l'any 1935, quan l'aleshores recentment nomenat president del Club de Ràdio Terrassa, Joan Paulís, impulsa una nova oferta radiofònica a l'emissora. Paulís, amb un fort caràcter catalanista, dóna prioritat a espais de caràcter informatiu i de parla catalana. Però a banda dels continguts informatius, impulsa un nou espai escènic teatral que es bateja amb el nom de Radioteatre català de Ràdio Terrassa, i n'encomana la direcció a Josep Gotsens, membre del Club de Radio Terrassa, que ja era director d'un grup teatral amateur a la ciutat. Gotsens reuneix un grup d'actors, entre els que figuraven veus com Ventura Camps, Lidia Matabosch, Josep Aragay, Antolina Boada o Joaquima Gotsens, per fer interpretacions de fragments d'obres de teatre, tant en llengua catalana com castellana, escollides per ell mateix. La durada d'aquesta iniciativa és, però, molt breu. Paulís deixà la presidència del Club de Radio Terrassa i poc després, la delicada situació política que viu el país i el posterior esclat de la Guerra Civil fan desaparèixer la filosofia establerta per Paulís.

    Quadre de Veus de Radioteatre a començaments de la dècada de 1.950L'inici del Quadre Escènic com a un grup estable no pot ésser considerat, però, fins un cop transcorregut el període de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. La cultura teatral torna a fer-se un lloc a les ones, i és el 1947, quan Joan Llenas i Bartoló, aleshores locutor de Ràdio Terrassa i gran afeccionat al teatre, reuneix un grup de veus per formar el primer Quadre Escènic estable de l'emissora. Això permet fer interpretacions de radioteatre a l'alçada de les que es feien a totes les emissores en aquella època. Aquest primer Quadre Escènic estable es bateja com a Compañia de Comedias de Radio Tarrassa i debuta el 15 de Juliol d'aquest mateix any amb l'obra "El ladrón". Posteriorment, li segueixen les representacions de molts altres títols, tant en castellà com en català, i es posen en antena, per exemple, "Cobardias", "El zapatero y el Rey", "Doña Clarines", "El nido ajeno", "La puntaire", "La corona d'espines", "Terra baixa", "L'hostal de la Glòria", entre d'altres. Totes aquestes representacions gaudeixen d'una molt bona acollida per part de l'audiència, que en aquells anys acostumava a reunir-se a l'entorn de l'únic aparell de ràdio que hi havia a casa per escoltar tot tipus de retransmissions. El radioteatre, però, n'era una de les més celebrades, i era un dels espais més escoltats a totes les emissores, com Radio Sabadell, Radio Barcelona, Radio Nacional de España, Radio España de Barcelona, i totes programaven radioteatre un dia diferent de la setmana, de manera que no coincidien entre elles i l'audiència era capaç d'alternar el seu seguiment i fidelitzar-se amb totes.
    En aquells anys, totes les obres s'interpretaven en rigorós directe, ja que els mitjans d'enregistrament sonor eren encara absents. Això requeria una concentració i una atenció especials per part dels actors, ja que en cas d'error no era possible rectificar. La bona tasca de direcció duta a terme per Joan Llenas era tota una garantia per realitzar un treball de bona qualitat i amb una molt bona acceptació per part del públic. Tant és així, que el 1951 es produí un fet històric que encara avui, els components del Quadre de Veus actual que hi foren presents, recorden de manera especial. Era costum, en aquells anys, representar, pels volts de Tots Sants,Moment de la representació de "Don Juan Tenorio" al Teatre Alegria de Terrassa, el 1951 el drama de "Don Juan Tenorio" de Zorrilla, i el Quadre Escènic va voler dur a terme aquesta representació de cara al públic i com si de teatre convencional es tractés. Així el dia 30 d'Octubre de 1951, i davant d'un públic entregat, entre els que hi figuraven com a convidats d'honor els actors Conrado Sanmartin i Paco Rabal i l'actor del Quadre de Veus de Radio Barcelona Isidro Sola, el Quadre Escènic de Ràdio Terrassa assolí un gran èxit, i es consolidà com un dels grups de radioteatre més actius de l'època. Dos dies més tard, es tornà a representar aquesta mateixa obra, en aquest cas, però, al Teatre Cinema Domènech de Rubí. Després sovintejaren també actuacions i representacions de diferents obres a diferents sales de poblacions de tota la província i també arriba a actuar a d'altres emissores com Radio Sabadell i Radio Manresa. En aquestes representacions fora dels estudis de ràdio, el director Joan Llenas comptava amb l'ajut de Francesc Izquierdo com a director artístic, i entre tots dos dirigien les veus del Quadre Escènic. Entre els components d'aquesta època hi figuraven noms com Rosa Maria Martinez, Teresa Figueras, Elsa Campoy, Maria Teresa Padrós, Concepció Casanovas, Maria Teresa Vázquez, Paquita Rovira, Amparo Martí, Lidia Segués, Julia Morales, Micaela Pedrola, Maria Glòria Farrés, Juanita Palau, Odette Pinto, Josep Alemany, Josep Burgués, Ventura Riera, Jesús Colomer, Jordi Massaguer, Ramon Bravo, Joan Garrigó, Lluís Jordà, David Mir, Josep Armengol, Jordi Campà, Anselm Marcet, Gabriel Alonso, Guillermo Salceda, Rafael Peris, Salvador Llach, Albert Puig, i el mateix Llenas, entre d'altres que s'anaven incorporant i formant un grup no tan sols amb un alt nivell artístic, sinó, també, unit per una ferma amistat que s'anava enriquint dia a dia.
    La trajectòria del Quadre Escènic sota la direcció de Joan Llenas es perllonga fins a finals de la dècada de 1960, quan Llenas canvia de domicili per anar a viure a Barcelona. Aleshores, la direcció del Quadre Escènic recau en mans d'Ermenter Cima, que ocupa el càrrec per un breu espai de temps, fins el 1971, quan abandona l'emissora. En aquest moment, el Quadre Escènic inicia un període d'inactivitat, motivat, més que pel buit que es produeix en la seva direcció, pel fet que durant la dècada de 1960 havia aparegut una nova alternativa a la ràdio, la televisió, i l'auge, cada cop més creixent d'aquest nou mitjà de comunicació que meravella el món sencer amb la difusió simultània d'imatges i so, desplaça i arracona el teatre invisible de la ràdio.

    Cartell d'anunci de "Les vinyes del Priorat" representada el 1983 en motiu de l'homenatge a Lidia SeguésPerò la desaparició del Quadre Escènic només esdevé un fet temporal. La recuperació del teatre radiofònic té un punt de partida arran d'una efemèride clau. L'any 1983, Lidia Segués, locutora de l'emissora i actriu de radioteatre dels anys 50, que havia començat al Quadre Escènic el 1951 però no formà part de la plantilla de locutors fins el 1957, celebra els seus 25 anys de professió a la ràdio. Amb aquest motiu, un grup d'antics companys del Quadre Escènic de l'etapa anterior, li retren un homenatge amb la representació de "Les vinyes del Priorat" de Josep Maria de Sagarra, obra que ella mateixa ja havia interpretat en l'etapa anterior i en la que torna a intervenir. Al seu costat hi participen Maria Glòria Farrés, Juanita Palau, Albert Puig, Anselm Marcet, Manuel Arisó, Rosa Torrens, Ramon Bravo, Lluís Montull i Joan Garrigó.
    Aquesta celebració torna a despertar la inquietud del teatre radiofònic a tots ells, de manera que, d'acord amb la direcció de l'emissora, es tira endavant un nou projecte per reactivar el Quadre Escènic. Les noves sessions de radioteatre, que al principi s'ofereixen amb caràcter bimensual, compten amb les veus encara actives de l'etapa anterior, però també s'hi afegeixen noves veus més joves. La direcció d'aquest Quadre de Veus s'encomana a Joan Garrigó, i Rafael Peris assumeix la tasca d'adaptador i guionista de les obres que es posen en antena. D'aquesta manera es forma un grup estable i totalment amateur que segueix una disciplina i serietat que permet complir els objectius establerts i oferir un producte de qualitat a l'audiència. Així, amb la col·laboració desinteressada de tots els seus components, aquest Quadre de Veus és converteix en una oferta única dins el panorama radiofònic del moment, ja que les iniciatives d'altres emissores per reviure el Els components del Quadre de Veus de Radioteatre, el 1.986teatre radiofònic, han topat amb la dependència professional dels seus actors i ho han estat capaces de continuar endavant.
    A partir de 1986, amb el Quadre de Veus ja consolidat, s'amplia la oferta de retransmissions i s'emeten obres amb caràcter mensual, el darrer dissabte de cada mes. D'ençà d'aquest moment, el Quadre de Veus comença una etapa prolífica de creació i interpretació de diferents obres, com "La fortuna de Sílvia" i "La ferida lluminosa" de Josep Maria de Sagarra; "Ball robat" de Joan Oliver; "Crim i silenci" de Josep Comas i Tàpies; "La puntaire" de Salvador Bonavia; "La puebla de las mujeres" dels germans Alvarez Quintero; "La madre guapa" d'Adolfo Torrado; "Anillos para una dama" d'Antonio Gala; "Los tres etcéteras de Don Simón" de José Maria Pemán; "Proceso a cuatro monjas" de Vladimiro Cajoli; "La sombra de Caín", el guió del mateix adaptador i guionista del grup Rafael Peris; fins arribar a l'èxit d'audiència que suposa "Yerma" de Federico García Lorca, l'any 1988, quan a l'emissora es reben nombroses cartes i trucades telefòniques en senyal d'aprovació i felicitació a la tasca feta pel Quadre de Veus.
    En plena etapa artística del Quadre de Veus de Radioteatre, el 21 de Febrer de 1989, mor de manera sobtada en Rafael Peris, guionista i adaptador del grup. Un any més tard, al Febrer de 1990 i al Centre Social Catòlic, Rafael Peris rep un emotiu homenatge pòstum per part dels seus companys amb la interpretació de "Yerma" de Federico Garcia Lorca davant d'un amfiteatre ple a vessar. Aquest moment representa, també, la represa de les sessions de radioteatre amb públic que ja s'havien fet en l'etapa anterior. Pocs dies després de la mort de Rafael Peris, Ràdio Terrassa posa en antena el 13 de Març de 1989, la novel·la per capítols "El pan y la tierra" de l'autor terrassenc, d'origen andalús, Angel Cazorla, novel·la que havia estat enregistrada a començaments de 1988.


    Portada del programa de mà de la representació de "Pigmalió" al Centre CulturalLa dècada de 1990, el Quadre de veus continua oferint les obres de radioteatre amb caràcter mensual, ara ja amb l'adaptació i guió de Joan Carles Peris, periodista de professió, que pren el relleu de les adaptacions radiofòniques després de la mort del seu pare. Es produeix, també, la incorporació de noves veus al grup, fins arribar a disposar d'un elenc artístic de gairebé quaranta veus en actiu a mitjans d'aquesta dècada. Durant aquesta època s'impulsen també algunesPortada del programa de mà de la representació de "La sentencia se cumplirá a las doce" en motiu del 75è aniversari de Ràdio Terrassa representacions de radioteatre amb públic. La bona acollida que tingué la sessió d'homenatge a Rafael Peris trasllada una nova representació de la mateixa "Yerma" a un escenari més ampli, el del Centre Cultural de Caixa Terrassa, el 10 de Novembre de 1990. El 28 de Gener de 1995, el Quadre de Veus torna a actuar a l'escenari del Centre Cultural, en aquest cas, amb la interpretació d'"Agnès de Déu" de John Pielmeier, assolint un èxit al mateix nivell que el de l'anterior representació. Més tard, el 31 de Març del 2000 torna a interpretar-se una nova obra de Federico Garcia Lorca a l'escenari del Centre Cultural, en aquest cas, "Bodas de sangre". Després, li segueixen altres interpretacions en directe i amb públic, com és el cas de "Pigmalió" de Georges Bernard Shaw al Centre Cultural de Caixa Terrassa, o "La mà de mico" de Salvador Vilaregut al Gran Casino. Precisament, aquest darrer guió torna a ésser interpretat el 16 de Gener de 2004 en el marc dels actes de celebració del 75è aniversari de Ràdio Terrassa al Teatre Alegria, conjuntament amb un altre guió radiofònic especialment pensat per a la ràdio, "La Sentencia se cumplirà a las 12", escrit pels mítics guionistes Juan Manuel Soriano i Ramon Vaccaro del Radioteatro i Teatro Invisible de Radio Nacional de España, una història que deixa frepat el públic assistent i amb el que s'aconsegueix un alt nivell d'interpretació. A banda, però, d'aquestes actuacions esporàdiques, el Quadre de Veus de Radioteatre ha intervingut de manera regular en actes públics, com ara la Festa de la Poesia que es celebra anualment cada Primavera a Terrassa; o les lectures dramatitzades de les obres guanyadores dels Premis de Novel·la Ferran Canyameres que amb caràcter anual es lliuren en la Nit del Misteri que organitza la delegació d'Òmnium Cultural de Terrassa; entre d'altres.

    El Quadre de Veus de Radioteatre en una actuació en la "Nit del Misteri" als primers anys del segle XXIDurant aquests primers anys del segle XXI, el Quadre de Veus continua incorporant nous actors i actrius al seu elenc, i s'interpreten obres com "Bajarse al moro" de José Luis Alonso de Santos, "El banyut imaginari" de Molière, "El proceso de Oscar Wilde" de Maurice Ronstad, "El zoológico de cristal" de Tennessee Williams, "Escuadra hacia la muerte" d'Alfonso Sastre, "Fulgor y muerte de Joaquín Murieta" de Pablo Neruda, "L'assassinat de la senyora Abril" de Josep Maria de Sagarra, "L'habitació" de Harold Pinter, "La casa de Bernarda Alba" de Federico García Lorca, entre d'altres.

    El 28 de Gener de 2010, s'anuncia el tancament imminent de les emissions de Ràdio Terrassa. Dos dies més tard, el 30 de Gener, s'emet la darrera obra en aquesta emissora, "Cándida" de Bernard Shaw, que a més, es converteix en el darrer espai de producció local que s'emet a Ràdio Terrassa. S'inicia, llavors, un breu període d'absència de radioteatre a les ones, però no pas de l'activitat del Quadre de Veus, que continua mantenint els compromisos adquirits amb les diferents entitats organitzadores dels esdeveniments que ja estaven programats. La voluntat manifesta dels components del grup per la continuïtat del radioteatre i l'interès que mostren diferents organitzacions per mantenir viu el radioteatre, es tradueixen en Primer logo del "Teatre Radiofònic" a la 95.2 Ràdio.un acord total de col·laboració entre el Quadre de Veus i la Ràdio Municipal de Terrassa que es gesta durant el mes de Juliol del 2010. Així, el 25 de Setembre, amb l'inici de la nova temporada radiofònica, el Quadre de Veus de Radioteatre, comença la seva activitat en aquesta emissora amb la interpretació de l'obra "L'hostalera" de Carlo Goldoni. D'ençà d'aleshores, l'elenc artístic pren el nom d'aquesta emissora i passa a anomenar-se Quadre de Veus de Radioteatre de la 95.2 Ràdio.

  • Margarida Fabregat rep el guardó que l'acredita com a Terrassenc de l'Any 2018

    Margarida Fabregat, actriu del nostre Quadre de Veus rep el guardó que l'acredita com a Terrassenc de l'Any 2018 en un acte de proclamació celebrat el dissabte 1 de desembre al Teatre Principal de la nostra ciutat.

    El premi Terrassenc de l’Any, que enguany ha arribat ja a la 50a edició, reconeix anualment la trajectòria meritòria de terrassencs i terrassenques que des de les seves respectives activitats i àmbits han destacat a la ciutat.

    Margarita Fabregat, dona de teatre amateur terrassenc, s'inicià en el teatre des de ben jove. Ha estat integrant de diversos grups teatrals de la ciutat, com el 'Grup de Teatre de la Sagrada Família' o el del 'Coro Vell', i des de fa més de 40 anys forma part de la secció de teatre de 'El Social', una activitat que compagina també amb la seva participació al 'Grup Teatral Egarenc', i des de començaments de la dècada de 1980 és una de les actrius incondicionals del nostre Quadre de Veus, amb gairebé un centenar d'obres interpretades.

    A banda de Margarida Fabregat, el jurat ha reconegut també la tasca de dos conciutadans més. D'una banda, Mariona Torredemer, una de les fundadores i directora de l’Escola Crespinell per alumnes amb discapacitat que ha dedicat tota la seva trajectòria a l’educació inclusiva; i de l'altra Miqui Giménez, reconegut per la seva tasca d'enaltiment de la cultura popular catalana en els àmbits de la música, la dansa, els jocs tradicionals i l’animació infantil.

    L’acte ha estat presidit pel president d’El Social, Ricard Figueras, l’alcalde Alfredo Vega i el bisbe de Terrassa, José Ángel Saiz Menéses. Silvia Torrente, secretària del jurat, ha estat l'encarregada de llegir l'Acta de proclamació dels guanyadors, i Josep Villagrasa ha fet les Glosses dels guanyadors. Miqui Gimenez, en nom dels tres guardonats, ha estat l'encarregat d'agraïr la tasca del jurat pel reconeixement obtingut. En diversos dels parlaments, s’ha fet menció especial de record a dos terrassencs absents, Josep Rull, que es troba empresonat, i Lluís Puig, a l’exili; un fet que ha motivat llargs aplaudiments i ovacions del públic assistent. 

    Com a motiu de l'efemèride del 50è aniversari dels Premis, Joan Antoni Pujals, un dels membres fundadors, ha rebut una distinció per part de l'entitat organitzadora.

    L’Àliga de Terrassa ha fet un ball per homenatjar els tres guardonats, i la cloenda final ha estat a càrrec de l'Esbart Egarenc que ha fet gaudir els assistents amb un espectacular ball.

     

    Més informació:

    Canal Terrassa -El Teatre Principal homenatja els Terrassencs de l’Any 2018

    Diari de Terrassa - Los Terrassencs de l'Any 2018, proclamados en un acto del 50 aniversario con l'Àliga y expresiones de apoyo a Rull y Puig

     

     

  • Després del descans del període d'estiu, el dissabte 28 de setembre iniciem una nova temporada de Teatre Radiofònic, la quarta ja, a la 95.2 Ràdio.

    Amb il·lusions i forces renovades, tornem amb ganes de fer-vos gaudir amb la nostra proposta teatral. Una proposta que amb la interpretació dels actors, els passatges musicals i els efectes sonors vol envair la vostra imaginació perquè sigueu capaços de dissenyar el vostre propi escenari teatral.

    A més, a banda de la difusió radiofònica de les dues sessions del darrer dissabte de cada mes, volem aprofitar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per fer-vos arribar el teatre mitjançant els nostres podcasts, per tal que que els pugueu escoltar on i quan vosaltres vulgueu: de dia o de nit, a l'hora d'esmorzar o a l'hora de sopar, a casa o al cotxe, sols o en companyia, des del vostre ordinador  o des del vostre telèfon mòbil,..., sense passar per taquilla i sempre des de la primera fila. Vosaltres trieu !!!

    Esperem que aquells que ja sou seguidors nostres, continueu al nostre costat; i als que no ho sou encara, us convidem a acompanyar-nos en el nostre escenari virtual.

     

     

     

  • Amb motiu de la celebració de la Fira Modernista de Terrassa els dies 9 i 10 de Maig, el Quadre de Veus de Radioteatre de la 95.2 Ràdio es complau en presentar un recull de monòlegs de dues de les figures més rellevants del Modernisme català: Santiago Rusiñol i Apel·les Mestres.

    Durant els dies previs a la celebració de la Fira, des del dilluns 4 al divendres 8 de Maig, a 2/4 de dues del migdia, la 95.2 Ràdio posarà en antena dos monòlegs diaris. El dilluns, dia 4, s'emetran "L'home de l'orgue" de Santiago Rusiñol i "Ex. la política" d'Apel·les Mestres. L'endemà serà el torn de "El bon caçador" i "Un desmemoriat" dels mateixos autors. Dimecres, dia 6, podreu escoltar "Els plany d'en Joan Garí" i "No em vinguis amb metges". "Un bon home" i "El silenci és d'or" arribaran a les ones el dijous dia 7, i el recull es tancarà el divendres 8 amb "Vuits i nous" i "Un anònim", tots dos d'Apel·les Mestres.

    El recull íntegre de tots els monòlegs es podrà escoltar el darrer dissabte del mes de Maig, dia 30, en el marc de la programació de la Temporada estable de Teatre Radiofònic a les tres de la tarda i a les dotze de la nit.

     

     

  • Rosa Aguado i el seu Capgrós a l'acte de proclamació de la Festa Major

    El 'Casinet de l'Espardenya', l'entitat encarregada de la tria del Capgros de l'Any, ha volgut homenatjar enguany l'actriu i directora Rosa Aguado, component del nostre Quadre de Veus des de 1984.

    Aguado és llicenciada en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre i compta amb una llarga trajectòria en l'àmbit teatral i artístic. És cofundadora i directora d'Acció Teatre, centre de formació teatral per a totes les edats establert a la ciutat des de 1998. Els seus inicis artístics es remunten a diferents grups de teatre de la ciutat (el Grup Gresca o l'Elenc de Teatre del Social). Durant la seva trajectòria artística, ha participat en nombroses representacions dalt dels escenaris com 'Terra baixa', 'La dona jueva', 'La casa de Bernarda Alba', 'Follia d'amor', 'Yerma', 'El verí del teatre' o 'Una llum entre grisos'. En la vessant cinematogràfica, ha treballat en diferents pel·lícules com 'La Teranyina', 'Platillos volantes', 'El año del diluvio', 'Uruguay', 'Morir sense morir' o 'El bosc';' i ha intervingut en diferents sèries de Televisió de Catalunya ('Laberint d'ombres', 'El cor de la ciutat', 'Porca misèria' o 'La riera'). Aguado és també una assídua de diverses manifestacions culturals de la nostra ciutat, entre les que destaquen la cerimònia de l'Enterrament del Carnestoltes, on dóna veu a les Vídues; o les recreacions de la Terrassa medieval on dona vida a Blanca de Centellas.

    En l'acte de proclamació com a Capgrós del 2019, Rosa Aguado ha destacat la gran semblança que l'artista Jordi Grau ha aconseguit a l'hora de la confecció de la figura del Capgròs. També ha mostrat la seva felicitat pel reconeixement i ha volgut tenir un emotiu record per qui fou la seva parella, el també actor Lluís Barón (1944-2007).

     

    Enhorabona Rosa!!!

     

     

  • El Quadre de Veus de Radioteatre de la 95.2 Ràdio va celebrar una trobada en motiu de l'inici de la tercera temporada estable de radioteatre a la Ràdio Municipal de Terrassa.

    Els components del Quadre de Veus de Radioteatre en la trobada d'inici de la temporada 2012-2013 A l'acte, que va tenir lloc al restaurant "La Tosta de la Tieta" del Vapor Gran, hi van assistir gairebé la totalitat de la trentena dels components actuals que integren el grup d'actors i actrius. A més, també va comptar amb la presència del Sr. Amadeu Aguado, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, que va destacar l'esperit per mantenir viva una tradició de la ràdio de mitjans del segle passat, un fet gairebé inèdit a tot Europa.
    Per la seva banda, Joan Garrigó i Ismael Majó, actuals directors del grup, van destacar la trajectòria de l'elenc d'actors i actrius que, amb periodicitat mensual, posa en antena una obra teatral.
    A banda de "Bodas de sangre", l'obra que va encetar la temporada estable el passat dissabte 29 de Setembre, el Quadre de Veus ja està preparant noves adaptacions d'obres teatrals de gèneres diversos que seran emeses fins a final de temporada. Entre elles, hi ha "Terra Baixa" d'Àngel Guimerà, "La guerra dels móns" de H.G. Wells, o una versió de la novel·la de Bram Stocker,"Dràcula".

    Més informació...

     

     

Curiositats

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor d'una dutxa, es pot aconseguir abocant lentament una bossa d'arròs en un recipient de plàstic.

  • Sabíeu que ...?

    "Taxi Key", la popular sèrie dramàtica de Ràdio Barcelona que protagonitzaren Ricardo Palmerola i Isidre Sola, es va començar a emetre l'any 1948 i va estar en antena fins a mitjans de la dècada dels 70.
  • Sabíeu que ...?

    Els primers radioteatres, emesos a començaments de la dècada de 1920, eren obres de teatre representades en un escenari convencional a les que es superposava la veu d'un narrador que anava explicant per ràdio tot allò que no s'apreciava només amb l'oïde.

  • Sabíeu que ...?

    Per simular l'efecte sonor del tic-tac d'un rellotge, podem aconseguir-ho si fem girar un llapis entre les mans amb un anell en un dels dits.

  • Sabíeu que ...?

    L'origen de l'expressió "Molta merda!" per desitjar sort als actors ve donada perquè antigament la gent anava al teatre amb cotxes de cavalls. Quan els carruatges s'aturaven a la porta per tal que baixessin els ocupants, els animals aprofitaven per fer les seves necessitats.  Per tant, quants més excrements hi havia a la porta, volia dir que més públic havia anat a veure l'obra.

  • Sabíeu que ...?

    El 1961, la Dirección General de Radiodifusión y Televisión va considerar que set textos de Federico García Lorca eren 'no radiables'; i que aquesta prohibició no es va aixecar fins el 1977. Entre aquests textos prohibits, hi ha la tríada daurada de Lorca formada per 'Yerma', 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba'.
  • Sabíeu que ...?

    Orson Welles va fundar el "The Mercury Theatre on the Air" el Juliol del 1938, conjuntament amb John Houseman, com a companyia per representar els guions de radioteatre que ell mateix adaptava.
  • Sabíeu que ...?

    El primer radioteatre en català després de la Guerra Civil espanyola es va emetre a Ràdio Barcelona i va ser el poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. Malgrat l'actitud contrària del règim de l'època, la commemoració del centenari del naixement del poeta i la seva condició de religiós, van acabar per fer cedir les autoritats eclesiàstiques.

AVÍS: Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i l'experiència de navegació.

Si continueu navegant, accepteu de manera expressa l'ús d'aquestes galetes. Podeu obtenir més informació si consulteu la nostra Política de galetes .

Ho entenc