Rose, novaiorquès de naixement, és conegut per haver escrit nombrosos guions de televisió i cinema als Estats Units, però, sense cap mena de dubte, l'obra que avui us presentem, és la seva composició més universal i coneguda arreu. En els seus guions és habitual el tractament de situacions socials i polítiques controvertides; situacions que, a la dècada de 1950, quan Rose va començar a escriure, eren tractades als programes televisius americans amb la major o menor intenció de provocar fer reflexionar els telespectadors de l'epoca aprofitant la influència d'un mitjà que, malgrat ser encara a les beceroles, tenia, per auguri, un futur prometedor i una enorme potència de captivament.

"Dotze homes sense pietat" és la història d'un judici per homicidi en el que un jurat popular format per dotze homes han de prendre una deliberació unànime sobre el futur d'un noi i emetre un dictamen de culpabilitat o inocència per l'assassinat del seu pare. Malgrat que totes les proves apunten cap a la culpabilitat del noi i onze dels dotze membres del jurat opinen que el noi és culpable, el membre número 8 del jurat té en compte diferents arguments que s'han citat en el judici i provoca que la resta de membres vagin canviant d'opinió i s'adonin d'altres factors que no havien estat analitzats en el judici.

La versió radiofònica que a continuació escoltarem és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1991 segons l'adaptació radiofònica de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó i amb la participació de Jordi Massaguer en el President del Jurat, Jordi Ballarà en l'Empleat de banca, Ramon Bravo en el Transportista, Joan Antoni Cortina en el Corredor de borsa, Joan Salvador en l'Incògnit, Manuel Arisó en l'Obrer de la construcció, Ismael Majó en el Venedor de llaminadures, Lluís Barón en l'Arquitecte, Anselm Marcet en el Degà, Joaquim Vidal en l'amo d'un garatge, Albert Puig en l'Alemany i Josep Garrich en el Publicista. El muntatge musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.