Dissabte, 3 de Febrer de 2.018
Temporada estable de Teatre Radiofònic
La veu d'una llosa
d'Aleix Puiggalí
A la 95.2 Ràdio, la Municipal de Terrassa
FM 95,2 MHz
http://www.terrassadigital.cat/radio/
Nascut a Barcelona el 1966, Aleix Puiggalí i Morató va començar a escriure teatre a començaments de la dècada de 1990, alhora que compaginava aquesta afició amb la seva activitat professional a l'Ajuntament de Barcelona. A aquesta època pertanyen títols com ''L'estació de la disbauxa'', que obtingué el Premi de l'Associació d'Actors i Directors el 1991; ''Fosc de lluna'', Premi Enriqueta Arimany de teatre breu a la Nit de Santa Llúcia del 1993; o l'obra que avui posem en antena, ''La veu d'una llosa'', Primer Premi del Concurs de guions per a Radioteatre de la Fundació Rafael Peris del 1994.
Cap a mitjans dels noranta, va provar d'iniciar camí en la política, però, desencantat, acabà per abandonar-la poc després. Va provar sort com a actor de doblatge donant veu a diferents personatges secundaris en sèries juvenils com ara ''Gent del barri'' o ''Veïns''; i de dibuixos animats com ''Musculator''; i va arribar a actuar en diferents pel·lícules rodades a Catalunya, d'entre les que destaca, sobretot, ''Los sin nombre'' dirigida per Jaume Balagueró el 1999. Entretant, encara va tenir temps per escriure ''Draps bruts'', un guió dramàtic publicat per Edicions La Magrana el 1999.
Home de fortes creences religioses, adquirides durant els anys de la seva adolescència a les Escoles Salesianes de Sarrià; entrat el nou segle, Puiggalí decideix ingressar a l'Ordre Benedictina del Monestir de Montserrat per refermar el seu compromís espiritual i pastoral, alhora que segueix estudis de teologia. Però, set anys més tard, a l'Octubre de 2011, els límits del monestir, els horaris, i l'impediment per complir els objectius pastorals que s'havia proposat, el porten a penjar els hàbits. La seva tornada a Barcelona li serveix per posar en ordre el seus arxius personals i acabar un guió dramàtic que havia començat a escriure tres anys abans quan encara era a Montserrat, ''Al fons del calaix'', estrenat la primavera del 2013 a l'Espai Brossa de Barcelona.
Un cop abandonada la vida monacal que l'havia tingut ocupat durant els darrers anys, i cercant un nou destí per a la seva vocació, decideix acceptar la proposta d'assumir la tasca de responsable del Servei d'Atenció Espiritual i Religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Palma de Mallorca, per assistir els malalts terminals i les seves famílies.
''La veu d'una llosa'' és un guió pensat expressament per a la ràdio a partir d'una obra del mateix autor, escrita originalment per al teatre, que du per títol ''Abans de les vespres''. La història transcorre en un monestir benedictí, on dos joves activistes que fugien de la repressió franquista havien estat acollits. Anys després, un d'ells, és ara l'Abat de la comunitat, i s'enfronta a una difícil decisió. Malgrat el pes del seu passat i la tradició, es veu en el deure d'acollir el Pare Jofre, un vell sacerdot jubilat acabat de tornar de Guatemala, on ha aplicat noves pràctiques d'una església més popular i s'ha convertit en un element incomode pel Vaticà.
La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1994, amb les veus de Ramon Bravo en el Pare Abat, Joaquim Vidal en el Pare Just, Lluís Barón en l'Ermità i Anselm Marcet en el Pare Jofre. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i realització tècnica de Joan Borràs.
